Fisiologia

La respiració

L’aparell respiratori ens proporciona l’aire (la ‘benzina’ que necessita el nostre instrument) en dues fases que consitueixen el mecanisme de la respiració pulmonar:

250px-diaphragmatic_breathing
La respiració (wikimedia.org)

Inspiració: els músculs intercostals externs eleven les costelles i l’estèrnum, el diafragma es contrau i en estar connectat als pulmons fa augmentar-los de volum; l’aire hi entra a través del nas o la boca a causa de la diferència de pressió atmosfèrica que s’hi genera.
Expiració: el diafragma es relaxa, els músculs intercostals interns empenyen les costelles, els pulmons retornen elàsticament al seu volum original i l’aire és expel.lit pel nas o la boca.
Podem controlar la inspiració i l’expiració, però el cert és que durant tota la nostra existència se succeixen inconscientment, el cos se’n encarrega. Això ens exposa a fixar mals hàbits que cal revisar a l’hora de cantar.
Hi ha zones del cos on podrem comprovar que estem utilitzant òptimament el nostre aparell respiratori i les cito en l’ordre en que visualitzo on envio l’aire inhalat:
1) els ronyons: notem desplaçament de les costelles flotants a l’esquena a l’alçada dels ronyons; ser-ne conscient m’ha ajudat molt en la postura corporal, permet que l’abdomen es concentri únicament en recolzar el so i em dóna una sensació de seguretat molt agradables que reforcen la presència escènica.
2) el lateral de l’abdomen: desplaçament cap enfora de les costelles falses (augment de la capacitat pulmonar en usar la part baixa dels pulmons, sensació de guanyar presència escènica)
3) l‘abdomen: en la inspiració el diafragma desplaça les vísceres cap avall, que retornen a la posició original en l’expiració.
4) el pit: les costelles veritables i l’estèrnum (gràcies als músculs intercostals externs) es desplacen per fer lloc a l’aire, s’utilitza la part més estreta del pulmó, per tant la quantitat d’aire és reduïda. Per mi és una zona residual que pot inflar-se de forma col.lateral, prefereixo no pensar en que ha de mantenir-se immòbil per no generar tensions innecessàries. La majoria de la població adulta tendeix a respirar inconscientment en aquesta zona alta del tòrax, és una de les primeres coses per corregir a l’hora de cantar, però és interessant per tothom perquè la respiració abdominal és molt més saludable (entre d’altres motius perquè el cos s’oxigena més).

Però per cantar no n’hi ha prou amb respirar bé, cal saber jugar amb l’aire inhalat ja desprovist d’oxígen (CO2), dominar-lo segons la nostra voluntat musical (en vocabulari clàssic italià, il fiato) perquè és el que ens permetrà gaudir d’un ampli ventall de volums i l’estabilitat necessària per un bon legato.

One thought on “La respiració

Els comentaris estan tancats.