Fisiologia

Mecanismes de les cordes vocals

Un cop coneixem l’estructura de les cordes vocals ens serà molt útil saber quins mecanismes les regeixen i en treuen el màxim profit.
En funció de l’activitat dels músculs de la laringe la mucosa de les cordes vocals pot aprimar-se molt o fer-se més gruixuda per relaxament:

  • per fer notes agudes les cordes s’aprimen
  • per fer notes greus les cordes s’engruixeixen

NOTA: Quan fem belting no es puja a l’agut necessàriament aprimant les cordes.

Als anys 60 tot observant les cordes en gravacions de vídeo relantitzades Henry Rubin, Charles Hirt i Janwillem van den Berg van coïncidir en que aquestes presentaven dos comportaments lleugerament diferents i que avui en dia anomenem Mecanisme I (pesat) i Mecanisme II (lleuger). Pedagogs de gran renom com William Vennard (film “The vibrating larynx” 1960) i Richard Miller van aplicar-ho immediatament a les seves classes.
Aquesta animació de Bethea Medical Media em sembla excel·lent per explicar aquests dos fenòmens:

Permeteu-me que us guïi a través del vídeo perquè una imatge val més que mil paraules:

  • 1’58”els músculs (inter)aritenoïdals ajunten les cordes per poder fonar
  • 2’07” Mecanisme I (pesat): els músculs tiroaritenoïdals (múscul vocal) desplacen els aritenoides per relaxar les cordes vocals, engruixuir-les i aconseguir així una alçada de so més greu (caldrà més pressió d’aire per moure-les)
  • 2’20” Mecanisme II (lleuger): el múscul cricotiroïdal fa bascular la nou del coll (cartílag tiroides) per estirar les cordes vocals, aprimar-les i aconseguir així una alçada de so més aguda

El Mecanisme I és com fonen principalment els homes, que produeixen sons entre 80Hz i 400Hz.
El Mecanisme II és l’habitual entre les dones i les criatures, que produeixen sons entre 300Hz i 1500Hz.

Tenint en compte que aquest fenòmen existeix des de sempre però no es va descriure fisiològicament fins els anys 60 (malgrat Manuel García II s’hi va acostar molt), com se’n parlava durant tots aquests segles de pedagogia vocal?

  • veu de cap (voce di testa) és com es referien al Mecanisme II en les dones
  • falset (falsetto) és com es referien al Mecanisme II en els homes
  • veu de pit (voce di petto) és com es referien al Mecanisme I en els homes i en les dones

Evidentment les dones també tenen accés al Mecanisme I que els permet emetre les notes més greus, especialment a les mezzosopranos i a les contralts. En el cas de la dona serà fonamental desenvolupar una bona tècnica que no permeti a l’oïdor detectar quan s’utilitza un mecanisme o l’altre. I els homes també poden usar el Mecanisme II per “cantar com una soprano o una mezzosoprano”, en paraules del contratenor Philippe Jaroussky.

S’han descrit uns altres dos mecanismes de funcionament de les cordes vocals, menys extesos però:

  • mecanisme de xiulet (o flageolet): en notes molt agudes es produeix amb una obertura glòtica molt reduïda quan l’aire passa amb força entre les cordes vocals que quasi es toquen però que pràcticament no vibren, sinó que és la turbulència de l’aire la que produeix el so (més habitual en les dones)
  • mecanisme de pols (o strohbass): dit així perquè els polsos de vibració no són periòdics, és un so produït en una nota molt greu que s’aconsegueix relaxant molt les cordes vocals i enviant-hi  molt poca pressió d’aire (més habitual en els homes)

Per més detalls sobre aquest tema, visiteu les entrades sobre el(s) passatge(s) i els registres femenins i masculins.

One thought on “Mecanismes de les cordes vocals

Els comentaris estan tancats.