Feina

Audicionar

Audicionar és… molt pesat. Us imagineu que un cirurgià (cada vegada) hagués d’operar primer un dit davant un jurat, en un quiròfan que no ha trepitjat mai, amb uns assistents que no coneix de res, per demostrar que pot salvar un cor humà? Sempre quedaria el dubte de si realment sap operar un cor. A nosaltres ens passa una mliceuica això: mostrem quelcom que ens surt prou bé, a l’espera que qui ens escolta pugui captar que també podem fer bé altres obres.
Però és inevitable, necessari i en el fons molt desitjable, perquè si no fem audicions no tenim manera de donar a conèixer la nostra veu honestament. Procurem doncs fer-nos nostra l’experiència i desmitificar-la per poder fer bona música.
Aquesta entrada és excepcionalment llarga, disculpeu, però per ara no era pràctic dividir-la.

Escollir les obres

Vegeu Com escollir àries d’audició

Preparació prèvia

Vegeu Com escollir àries d’audició

Actitud

En 10 minuts és tot o res, de zero a cent, la concentració i la calma són fonamentals. Ningú valorarà què fem o on som abans de cantar, si ens relacionem amb la competència o no. Ens cal trobar la nostra manera íntima de centrar-nos: per una serà estar sola en silenci i no interactuar, per un altre establir una conversa intrascendent però amable amb un altre aspirant, el de més enllà vocalitzarà al WC fins l’últim segon i hi haurà qui passarà text donant voltes com un poni o entrarà a escoltar l’aspirant previ mentre audiciona.
És comprensible que una audició ens faci sentir petits i jutjats però hem d’evitar transmetre energia de “corredor de la mort”. Les àries que cantarem formen part del nostre fons d’armari, les coneixem i apreciem, és música que ens ha acompanyat durant força temps, és un recer musical, on podem gaudir-les i fer-les créixer millor que a l’escenari d’un teatre? Si la sala no és inpiradora (propi d’audicions per agències) aleshores centrem-nos en les persones que ens escolten, a les quals voldrem endur-nos de viatge musical. Intentem doncs evocar sentiments positius reals, que dialoguin amb nosaltres mateixos, no frases fetes com “has d’estar tranquil”, “hauries d’estar agraïda”, “no passa res, és una audició més”. Aquest últim o similar pot despertar una actitud de desinterès que malgrat d’una banda ens pot protegir davant dels nervis, de l’altra pot fer que la veu ens soni freda i desconnectada de qualsevol emoció o voluntat interpretativa (o fins i tot despertar antipatia en els receptors). En entrar no sobra presentar-se compartint el nom complet, el Fach i d’on procedim (i on vivim, si difereix).
A la sensació de calma hi haurem d’afegir la sensació de seguretat i desimboltura que assegura als receptors que tenim aplom i gaudim de l’escenari, perquè busquen professionals que connectin amb el públic i no empetiteixin davant la pressió de la sala plena. El camí més senzill i divertit és entrar en la situació escènica de l’ària i imaginar-se que el teatre és ple i que interpel.les persones per tota la sala (mirant-les o no, depenent del context de l’obra). No s’espera una completa creació escènica, però avui en dia les habilitats teatrals es valoren molt i convé mostrar-les, encara que reduïdes. Desplacem-nos una o dues passes (però no endavant), gesticulem moderadament amb les mans i mantinguem una expressió facial activa. En cas d’una sala petita (aula, sala de conferències) ens pot ajudar mirar la coroneta dels receptors, deixant la mirada directa als ulls per moments intensos o còmics, altrament podem violentar o podem desconcentrar-nos; amb aquest recurs no els ensenyem només la barbeta però tampoc els escudrinyem.
No és un pecat beure aigua entre ària i ària, però procurarem hidratar-nos les hores anteriors.

Imatge

És important haver-se observat i tenir molt clara la imatge que hom projecta de natural per plantejar-nos algun ajustament de cara a connectar millor amb els receptors, especialment tenint en compte que en aquell moment serem un manyoc de nervis amanit amb alguna inseguretat o altra. No podem pretendre que en 10min (o menys) desconeguts facin una correcta radiografia de la nostra persona. Procurem inspirar-los els següents valors:

  • amabilitat/simpatia: bàsicament somriure i parlar en un color brillant amb tots i cadascun dels treballadors de l’ens amb qui interactuem
  • eficiència: anem al gra i presentem un repertori sobradament preparat
  • tranquil.litat: en entrar, presentar-nos, en respondre preguntes, en acomiadar-se i en sortir
  • desimboltura i passió per la nostra feina: que se’ns vegi com a casa sobre l’escenari

Des del meu punt de vista són qualitat a les quals tot ésser humà ha d’aspirar, però si encara no les hem assolides del tot, procurarem que no se’ns noti mentre seguim esforçant-nos-hi 😉 .
Si considerem que no hem cantat com voldríem més val no esgrimir mai cap excusa, encara que siguin certes (malaltia, cansament, menstruació, desgràcia familiar…). És llei no escrita que perjudiquen més que perdonen, sigui just o no. A la llarga aprendrem a valorar quan convé cancel.lar una audició.

Més val no triar una indumentària exageradament discreta per no caure en l’oblit, i en cas d’optar pel negre portar algun complement que trenqui la monocromia. La comoditat ha de ser la norma, però en el cas d’un teatre o una agència és recomanable que les persones tirant a baixes portin talons o alces (la distància no ajuda). Desaconsello les faldilles o pantalons massa curts, les camises mig obertes o el vestuari propi de gala d’òpera; la línia ha de ser un punt intermig entre casual i elegant, que sentim que ens afavoreix. Procurarem evitar flocs de cabell que ens tapin les oïdes o ens caiguin a la cara mentre cantem. Fem un ús professional del maquillatge per aconseguir una cara fresca amb els ulls i la boca apreciables a llarga distància, que ens ajudi en l’expressivitat. En el cas que audicionem per un personatge concret (o la nostra primera ària sigui un as important), procurarem que la nostra imatge s’hi adequï. Seria ideal poder arribar i marxar amb el mateix aspecte per evitar pèrdues de temps i de concentració innecessàries, i de passada no creuar-te amb el/la gerent/agent amb pintes motxil.leres. El que pensi la gent del metro no ens ha d’importar gens… 🙂

Viatjar

Rarament tenim una audició a la nostra ciutat per això sempre implica desplaçar-nos en cotxe, tren o avió (o tot plegat). Si el desplaçament és de més de 2 hores, convé plantejar-se dormir la nit anterior a la ciutat de destinació, en el cas que impliqui un avió recomano fer-ho sempre. Durant el viatge farem el possible per mantenir un alt nivell d’hidratació (sobretot en vols) i alternarem el repàs de les àries amb el descans (però intentem no dormir en excés, que no ens causi insomni). En cas de patir de reflux gàstric no ingerirem res a partir de les 19:00 i anirem a dormir ben d’hora. L’equipatge hauria de ser el més lleuger possible (que inclogui una còpia del CV) i en general s’hauria d’optar per un trajecte descansat si l’economia ens ho permet (un taxi pot fer que arribem en millors condicions a audicionar).
Abans de comprar els bitllets intentem esbrinar com s’organitzarà l’audició (ens han citat a tots a la mateixa hora?) per no calcular malament tant l’arribada com la partença; si tenim alguna limitació horària l’hem de notificar i segurament la contemplaran. Un cop a la ciutat:

  • si ens han citat de forma general arribarem 90min abans (i no serem els únics) per inscriure’ns a la llista que marcarà l’ordre, o acabarem perdent l’avió o tren de tornada
  • si ens han citat amb exactitud arribarem 40-60min abans de l’hora d’assaig amb el pianista

Si un cop allà ho tenim tot ben apamat i ens sobra temps, podem sortir a prendre l’aire. Arribar amb molt marge augmenta exponencialment les possibilitats d’una bona vocalització i redueix significativament l’estrés. En general una sessió d’audicions s’allarga força, convé haver menjat bé 2 hores abans i portar avituallament (aigua, refrigeri lleuger).
No oblidem recollir el comprovant de que hem assistit a l’audició. Si no ens el donen en aquell mateix moment podem demanar-lo després.

Vocalitzar

El resultat d’una audició es defineix molt en els primers 30 segons de cantar, per tant hem de fer el possible per entrar a l’escenari amb la veu òptima. En general això succeeix quan portem una estoneta cantant, per tant hem de trobar el punt idoni entre escalfar sobradament i no cansar l’instrument.
Els teatres i les escoles acostumen a facilitar espais per vocalitzar, però les agències no. En tot cas més val no confiar-hi i acostumar-se a vocalitzar en WCs, dutxes, passadissos o escales per on no transita gairebé ningú o fins i tot parcs (!) si fa bon temps. En el cas de banys i similars caldrà tenir en compte que ressonen en excés, cosa que ens animarà i evitarà que forcem la veu, però que ens pot crear un xoc acústic dalt de l’escenari; no oblidem respectar la intimitat dels usuaris. Escalfar bé la veu és alta prioritat: si molestem ja ens avisaran, si ens allarguem ja ens picaran a la porta. Convé ser respectuós amb els companys, però no anar amb el lliri a la mà i esperar que et cedeixin espais de bona fe.
Una audició és la prova de foc per la rutina exprés d’escalfament. Cal tenir-la dissenyada, clara, provada i practicada. Ha d’activar l’aire, la màscara, relaxar la mandíbula, la llengua i la laringe i escalfar-ne els músculs en tota l’extensió de la tessitura, tot en 15min. Si no ens hi veiem en cor, haurem fet un escalfament previ a casa o a l’hotel (bona sort) i intentarem mantenir-lo durant el trajecte amb estiraments i sons discrets (no pateixis, avui en dia tothom porta auriculars).

Assaig amb el o la pianista

Per norma general en les audicions pels teatres o les escoles ens permeten portar el o la nostra pianista o assajar uns 10 minuts amb el que disposi l’ens, rarament en la sala definitiva. Malgrat el caos organitzatiu en que ens poguem trobar, intentarem assajar després d’haver vocalitzat. Aprofitarem el temps per:

  • fixar tempos, però estarem preparats perquè no l’encerti exactament i ens toqui imposar-lo amb mà de ferro (som instruments de vent i és a nosaltres a qui es jutja)
  • passar els fragments més complicats, en el cas de variacions que poden confondre l’acompanyant o per tenir-los nosaltres frescos
  • cantar sencera una de les àries ens pot ajudar a activar el cos i posar-nos en situació (visualitzem la sala on es desenvoluparà l’audició)
  • detectar la qualitat de l’acompanyant perquè no afecti el nostre rendiment
  • treballar especialment una ària si no pertany al repertori habitual (en aquest cas potser convé enviar l’ària al teatre una setmana abans)
  • aclarir si el piano estarà a l’escenari o al fossat

En cap cas hem de cometre l’error de cansar l’instrument, però tampoc ens convé jugar-nos-ho tot directament dalt de l’escenari. Per descomptat portarem una còpia nítida a una cara enganxada amb cinta adhesiva de cada ària, i hi podem escriure indicacions clares de tot allò que pugui ajudar a acompanyar-nos millor; jo desaconsello entregar al pianista les partitures amb les nostres anotacions tècniques. Si audicionem per una agència rarament tindrem un assaig previ i el més probable és que haguem d’abonar entre 20-40Eur que portarem ja a punt; en aquest cas convé cantar molt a la nostra i molt segurs, el o la pianista compta amb seguir-nos, no el/la perseguirem nosaltres perquè pot dur a confusions.
Hi ha qui coneixent a l’avançada qui l’acompanyarà, opta per concertar prèviament una sessió de correpetició privada amb aquesta persona per aconseguir un enteniment òptim.

Espais

Ens toqui on ens toqui audicionar procurarem veure la sala abans d’entrar-hi a cantar perquè l’espai ens resulti familiar (un estorb menys a la nostra ment).

  • Teatre o Auditori: cantarem en totes direccions i posarem especial èmfasi en la projecció de la veu i en una gesticulació pensada en la distància; probablement ens situaran força enrere; no oblidem escalfar també la veu parlada per fer-nos sentir amb naturalitat.
  • Sala d’assaig: el sostre és mitjanament alt, projectarem similarment a un teatre, amb sort l’assaig amb el pianista serà allà mateix
  • Sala de conferències: un entremig entre l’aula i la sala d’assaig
  • Aula: cal valorar si un excés de projecció serà agressiu pels oïdors i potser posar més emfàsi en els colors; la gesticulació haurà de ser més reduïda

Receptors

Evito deliberadament la paraula “jurat” perquè les persones que ens escoltaran tenen altres ocupacions principals (mestres, directors, gerents, mànagers…), per ells també és un tràmit necessari per poder fer la feina que realment els ocupa.

  • mànager o agència: són audicions força massives i impersonals (a penes et rep ningú), si agrades et demanaran que t’acostis per saber què esperes de la teva carrera i valorar si et poden ajudar (no és garantia de que t’acceptin)
  • Teatre o Auditori: acostumen a ser audicions reduïdes a menys que hi hagi hagut canvi recent en la directiva (audició informativa), a penes veurem qui ens escolta (el director artístic, la seva mà dreta, i a l’estranger també el director musical del teatre) i no acostuma a haver-hi feedback immediat
  • director/a: ideal és que sigui per un rol concret, després de cantar podria sorgir fàcilment un intercanvi d’opinions o fins i tot una breu sessió de treball
  • Cor: acostumen a ser audicions per places o reforços i ens escolten el/la director/a i algun assessor (professor de Cant o gerent), generalment no es rep feedback immediat
  • Escola: en aquest cas se’ls pot anomenar tribunal pròpiament i acostumen a ser els professors de l’especialitat amb algun docent satèl.lit (el professor de teatre o un correpetidor)

En audicions per Agències i Teatres és molt habitual que parlin descaradament mentre estem cantant; la meva teoria és que posen a prova el nostre aplom i capacitat de concentració. Són persones que es veuen cada dia 10 hores seguides, diria que no tenen cap necessitat de comentar el que estem fent en aquell precís instant.
Quan per motius de temps tenen previst tallar-nos una ària acostumen a avisar-nos abans; acostumen a fer-ho a la segona ària i no ens ho hem de prendre malament. Si ens tallen la primera ària sense avisar em temo que haurem de revisar profundament la nostra interpretació.
En cas d’audicionar a l’estranger per una agència o una Escola és molt probable que ens caigui un breu intercanvi col.loquial per valorar el nostre coneixement de l’idioma local.