Cantar

Una veu homogènia

Un dels aspectes més valorats d’una veu és quan aquesta es presenta homogènia, unificada en la totalitat de la seva tessitura. D’això es podria deduir que no és una característica natural de la veu, però el més probable és que la perdem per influències sociolingüístiques. Cal recuperar-la o construir-la perquè a la llarga ens facilitarà el desplaçament per tota la nostra tessitura i oferirà a l’audiència les nostres qualitats vocals intrínseques intactes en tot moment, afavorint la comunicació tot fent-la més intel.ligible i franca. Una veu que pateix modificacions de timbre, perd projecció o afinació al llarg de la tessitura no encaixa amb els estàndards estilístics del nostre segle.

Per definició quelcom homogeni conté elements invariables i en el cas de la veu són:

    • el timbre: cal aconseguir un patró d’harmònics pràcticament constant i que reflecteixi allò inconfusible de la nostra veu
    • el vibrat: una oscil.lació natural amb una velocitat constant fruit d’una col.locació lliure que permet moure’ns amb facilitat per tota la tessitura
    • la projecció: ve donada per un ús òptim de la màscara, recurs fonamental per evitar trencaments de la veu ja que és un punt d’anclatge comú al llarg de la tessitura
    • la intel.ligibilitat: és una conseqüència dels quatre anteriors però depèn també de factors acústics
    • l’afinació: ha de ser impecable i és simptomàtic si es ressent en algun punt de la tessitura

Cantem a l’alçada que cantem una bona realització d’aquests aspectes ens garanteix una veu homogènia que l’audiència apreciarà i ens ajudarà a assolir interpretacions més satisfactòries.