Fisiologia

La fonació

Hi ha tres teories sobre la producció de la veu o fonació:

La teoria mioelàstica aerodinàmica

L’adjectiu mioelàstica es refereix a l’elasticitat aportada pels músculs, els lligaments  i les mucoses de la laringe. L’adjectiu aerodinàmica remet a dos mecanismes físics que genera el fluxe d’aire provinent dels pulmons:

  1. la força constant del flux d’aire anomenada pressió subglòtica que separa les cordes vocals. Com a exemple, agafeu dues fulles de paper, aguanteu-les contigües i bufeu per sota entre els límits. Mentre mantingueu el flux d’aire, se separen.
  2. la velocitat del flux d’aire que genera una pressió negativa en l’espai subglòtic que aproxima entre sí la mucosa vocal. Ara poseu les fulles de paper horitzontals paral·leles i bufeu-hi entremig. Enlloc de separar-se, s’ajunten. És el Principi de Bernoulli.

El cicle vibratori es produeix gràcies a l’elasticitat dels teixits i a aquestes dues propietats de la física de l’aire. El so que en resulta dins la laringe és l’anomenat so glotal, el qual és modificat en el seu pas pel tracte vocal adquirint noves ressonàncies que acaben definint la immensa varietat de sons que pot oferir la veu humana.

Us deixo aquesta animació que il·lustra molt bé la teoria mioelàstica aerodinàmica, malgrat la pobra qualitat de so del vídeo.

One thought on “La fonació

Els comentaris estan tancats.