Hi ha tres teories sobre la producció de la veu o fonació: la teoria neurocronàxica la teoria mucoondulatòria la teoria mioelàstica aerodinàmica (és en la que confio jo) La teoria mioelàstica aerodinàmica L’adjectiu mioelàstica es refereix a l’elasticitat aportada pels músculs, els lligaments i les mucoses de la laringe. L’adjectiu aerodinàmica remet a dos mecanismes físics que…… Continua llegint La fonació
Descripció física de la ressonància A nivell físic el so és una successió de canvis de pressió en un medi material (en el nostre cas aire i teixits humans) provocats per una vibració que s’hi transmet en forma d’ones sonores. La ressonància és el fenòmen que es produeix quan les vibracions que desprèn un cos…… Continua llegint Els ressonadors
Un cop coneixem l’estructura de les cordes vocals ens serà molt útil saber quins mecanismes les regeixen i en treuen el màxim profit. El Mecanisme I és com fonen principalment els homes, que produeixen sons entre 80Hz i 400Hz.
El Mecanisme II és l’habitual entre les dones i les criatures, que produeixen sons entre 300Hz i 1500Hz.
La inserció de les cordes vocals (o plecs vocals) comença just darrere la nou del coll, que és el cartílag tiroide de la laringe, i acaba als cartílags aritenoides. Tenen una estructura complexa: el múscul vocal (o múscul tiroaritenoïdal), el lligament vocal, l’espai de Reinke i la mucosa.
La laringe està dins el coll, no podem veure-la ni hi tenim accés directe, s’extén des de la tràquea fins la base de la llengua (unida a l’epiglotis). Les cordes vocals són dins la laringe i qualsevol mal ús que en fem pot tenir conseqüències greus.
Visualitzar el nostre cos com una “xemeneia” (o un clarinet o un oboè) ja ens donarà força pistes a l’hora de corregir la postura.
Per cantar no n’hi ha prou amb la respiració, cal saber jugar amb l’aire inhalat ja desprovist d’oxígen (CO2), dominar-lo segons la nostra voluntat musical (en vocabulari clàssic italià, il fiato) perquè és el que ens permetrà gaudir d’un ampli ventall de volums i l’estabilitat necessària per un bon legato.
L’aparell respiratori ens proporciona l’aire (la ‘benzina’ que necessita el nostre instrument) en dues fases que consitueixen el mecanisme de la respiració pulmonar: inspiració i expiració.
El laberint de Cecília 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.